Ubicada a la població de Martorell, la torre de Santa Llúcia, també anomenada torre dels Crossos o torre Bassols segons l’època, està situada a l’extrem nord-est de l’avinguda Joaquim Barnola Bassols, del polígon industrial La Torre, en la zona de l’antic pla de Martorell.
Al llarg dels segles una de les més importants explotacions agràries del Baix Llobregat nord i la més emblemàtica del pla de Martorell, zona que anava des de les lleres dels rius Anoia i Llobregat fins els termes municipals de les poblacions de Sant Esteve Sesrovires i Abrera, va ser administrada pels propietaris de la torre de Santa Llúcia. Aquest notable edifici estava envoltat de grans extensions de conreu (vinya i horta) i de zones de pastura. I així es van conservar fins l’any 1963/64 quan l’Ajuntament de Martorell, presidit per l’Alcalde Josep Bonastre, i el Ministerio de la Vivienda van comprar gran part d’aquest terrenys per construir-hi el polígon industrial que avui dia els ocupa.
Història
Històricament, la torre de Santa Llúcia, figura documentada per primera vegada a inicis del segle XIII (31 d’octubre de 1208), quan n’era propietari Ramon de Croses, en el document de concessió de la franquesa de la vila de Martorell, atorgada per Guilleuma de Castellvell, senyora de la vila, amb la denominació de torre dels Crossos, que és el nom que rebrà durant l’edat mitjana.
A finals del segle XV la torre va ser adquirida per la família Calders que eren els procuradors dels Requesens, senyors de Martorell. Es creu que en el segle XVI van fer estada en aquest singular edifici, a mig camí entre masia i palau senyorial, l’emperador Carles V (7 de febrer de1519) i posteriorment el seu fill i successor el rei Felip II (31 de juliol 1551) del qual Lluís de Requesens va ser patge reial mentre aquest era príncep.
L’any 1641, durant la Guerra dels Segadors, els pagesos de la vila van calar foc a l’edifici de la Torre, i segons el testimoni de Miquel Parets (1610-1660) “no va restar cap habitació sota teulada”.
A finals del segle XVIII, la torre dels Crosos i les seves finques van passar a ser propietat de la família Bassols, de forma que aquest indret adquirí una nova denominació popular.
Arquitectura
La construcció de la torre dels Crossos està datada en el segle XII, però és, en si, un compendi d’estils arquitectònics i artístics. En ella hi podem trobar elements del gòtic, renaixentistes, neoclàssics, neoromànics o la tradicional volta catalana. Cal destacar els cossos d’edifici orientats a ponent i a migdia, dels segles XIV- XVI –reformats en part en el segle XVIII- i l’edifici afegit de la capella neoromànica del segle XIX.
La Torre
La torre consta de planta baixa i dos pisos. En la planta baixa hi ha l’antic celler i la cavallerissa de la casa, construïts amb pilars i voltes de pedra del segle XV, i un pati renaixentista de doble galeria. A l’arc del costat al pas de l’escala, a la segona galeria, es conserva l’escut d’armes de les famílies Calders i Requesens (tot i que hi han historiadors que plantegen la possibilitat de que l’escut d’armes que acompanya el de la família Calders no sigui el dels Requesens sinó de la família Agullana vinculada a la família dels Calders). A la planta primera del habitatge hi ha la cuina, menjador, habitacions i dues sales que estan decorades en l’estil neoclàssic (segles XVIII-XIX). La planta segona, avui bastant malmesa, era la zona destinada a les golfes.
El portal d’entrada té un arc semicircular amb dovelles, la planta baixa té arcs escarsers, sostinguts per pilars octogonals i la galeria superior, de factura més acurada disposa d’arcs carpanells sobre columnes quadrilobulades rematades per capitells amb tres motllures octogonals.
De l’estructura gòtica es conserven cinc finestrals. La resta va ser força afectada per les reformes que es van dur a terme el segle XVIII.
Capella
Adossada a la casa hi ha una capella neoromànica construïda l’any 1871, quan la torre ja era propietat de Ignasi de Bassols i de Foxà , cavaller de la Reial Mestrança de València, per l’arquitecte Antoni Robert Morera. Els dibuixos d’aquest projecte varen estar presents en l’Exposició Artísticoindustrial de Barcelona de l’any 1876.
La capella, d’una sola nau, amb absis semicircular i cor, tenia tres altars, un de central dedicat a la Puríssima, i dos de laterals, un dedicat a santa Llúcia, i l’altre a sant Ignasi. Les imatges, destruïdes en el marc de la Guerra Civil l’any 1936, quan la capella va ser saquejada, eren obra de l’escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1830-1905). Cal destacar l’ornamentació Neoromànica de guixeria (1874) de l’interior de la capella.
La denominació de torre de Santa Llúcia, però, és anterior a la construcció de la capella neoromànica, ja que l’any 1828 consta una autorització del bisbe Pau de Sichar per a poder dir missa en una petita capella, dedicada a santa Llúcia a l’interior de la torre.
Festivitats i Patrimoni
Fins l’any 1936, el 13 de desembre se celebrava a la torre de Santa Llúcia el tradicional aplec de modistes i sastres. Aquests es reunien per tal de retre culte, missa i cant dels goigs a Santa Llúcia de les quals n’és patrona. En aquest aplec es feia un berenar, pa amb torrons, i ball a l’era de la torre. La importància de l’aplec ja era recollida a l’any 1884 per Caius Cardellach i Anfruns, a les pàgines del “Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana”. També era tradició popular anar a celebrar el Dijous Gras (dia de la truita) a la font, avui desapareguda, que hi havia a la torre.
La torre de Santa Llúcia forma part de l’inventari del Patrimoni Històric de Catalunya, des de l’any 1991 quan va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). L’any 2004 la torre de Santa Llúcia va estar afectada per les obres del tren d’alta velocitat (AVE), que va exigir l’enderroc de diverses construccions annexes a la torre (corrals, cavallerisses, cellers, safareig…) aixecades a finals del segle XIX. L’any 2007 va ser adquirida per l’Ajuntament de Martorell. Existeix un projecte per a la restauració i conservació d’aquest edifici historicoartístic, a càrrec de l’Ajuntament de Martorell i la Diputació de Barcelona.
