Els edificis esgrafiats de Martorell són un dels elements més emblemàtics del nostre municipi.
L’esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix a fer incisions sobre el cos de l’objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. L’esgrafiat s’aplica sobre l’arrebossat d’un mur, sobre objectes de ceràmica, làpides i, en l’edat mitjana, sobre manuscrits en les il·lustracions en or.
Així, normalment els esgrafiats són aplicats a les parets dels edificis; abans de començar els treballs es fa un dibuix a mida natural en paper, després es prepara l’estuc, es deixa reposar un dia o dos, a continuació es col·loca a la paret la quantitat d’estuc necessari per cobrir la part de mur que s’esgrafiarà en una jornada, i posteriorment se li fan petits forats amb un punxó, finalment es marca a la façana, amb eines de tallar i de rascar, i es va fent el dibuix que prèviament s’ha estergit sobre l’estuc fresc. D’aquesta manera les imatges queden en dos colors, els més utilitzats, els ocres i vermells, i a més en relleu.
Es tracta d’una tècnica molt antiga, però en arquitectura es va popularitzar durant el barroc i més tard amb el modernisme. A Martorell s’ha continuat emprant fins a l’actualitat, convertint-se probablement en el municipi amb més façanes esgrafiades de Catalunya. Així, tenim esgrafiats realitzats el 1821, el més antic que es conserva, fins als més recents al segle XXI.
Aquesta tècnica té dos artistes com a clars referents a Martorell: Ferran Serra i Jaume Amat. És habitual que les façanes decorades per ells apareguin els seus noms al costat de la data d’acabament de l’esgrafiat.
Ferran Serra (Barcelona 1905-1988) va treballar a Martorell durant la Guerra civil i seus són els esgrafiats de la Casa de la Vila (1937), de l’edifici de la Caixa a la plaça Portal de l’Anoia (1950), la farmàcia Bujons (1954) i a prop del pont del Diable, C. Pere Puig 78 (1942-1945) i Plaça de la Creu 6 (1954).
Jaume Amat (Martorell, 1924 – 2003) va destacar com a artista en diverses facetes, i és l’artista que seguint el mestratge de Ferran Serra va contribuir sobre manera en fer de l’esgrafiat un tret característic de les cases de Martorell, col·laborant en algunes obres com l’esgrafiat de la Casa Mestres. Seus són els esgrafiats de la Rectoria, la C. Pau Par 5 (1994), C. de la Rutlla 30 (1990) i els de la Capella de Sant Joan (1992).
Altres autors són Croquis, Joan Navarro o Salvador Bargués.
La majoria dels esgrafiats es concentren als carrers de la Vila, però també en tenim a altres indrets del municipi.
Commemoració
Aprofitant que el 2024 es commemora el centenari del naixement de Jaume Amat s’ha confeccionat aquest mapa interactiu i fotografies de tots els esgrafiats de la nostra Vila.
Mapa Interactiu
Hem comfeccionat un mapa interactiu amb les localitzacions i una petita explicació de cada Esgrafiat
